Exposició Pedra, Sal, Mar 13-08-09 al 14-09-09 Sala de Cultura 'SA NOSTRA' Ciutadella de Menorca
Imatge de l'Exposició Pedra, Sal i Mar a la Sala Maó.
PEDRA, SAL, MAR Redescobrir el nostre entorn és una de les funcions dels bons fotògrafs d’avui. Amb la seva sensibilitat, ensumen els temes amagats i ens els retornen amb una imatge artística on es fan evidents els seus valors plàstics, documentals i simbòlics. Aquest és el cas del projecte de Guillem Vidal “Pedra, sal, mar” que pretén, mitjançant el llenguatge fotogràfic, reflectir la relació entre l’home i la natura a través de la intervenció en el medi, en concret a la pedra. Modificacions que realitza per satisfer les seves necessitats, com són l’obtenció de matèries primeres, habilitar un espai per utilitzar-lo o fer-lo accessible. La proposta de Vidal mostra també com la natura, amb la complicitat del pas del temps, desdibuixa l’acció humana. El projecte planteja aquestes qüestions en tres espais geogràfics diferents, amb un mar Mediterrani com a vincle i amb tres funcionalitats diverses: pedreres a Menorca, salines a Malta i l’escullera del port de Barcelona. Espais diferents però amb característiques comunes: l’aridesa de la pedra, la mateixa lluita pels resultats del treball de l’home, el mar i el vent que compartim. I l’ull del fotògraf ens ajuda a trobar noves semblances i significats amb el poder evocador de les seves imatges. En aquestes fotografies es poden apreciar pedreres excavades amb mètodes tradicionals i d’altres mecanitzats. La tècnica tradicional genera unes textures que recorden als gravats i uns volums orgànics i atzarosos. Al contrari, la mecanització de l’extracció crea uns espais regulars de volums geomètrics i unes textures d’incisions de ritme pautat. Salines a Malta ens descobreix les antigues salines cavades a la roca arran de mar i el seu entorn. Hi ha salines petites i grans, amb formes orgàniques o rectangulars, en ús o abandonades. Les envolta un entorn modificat segons les necessitats d’accés o d’ús per extreure la sal. Amb la presència omnipresent de l’erosió del salobre, l’aigua i el vent. L'Escullera del port de Barcelona mostra, per una part, les intervencions dels pescadors a l’escullera, i per l’altre, els resultats de l’acció del mar i el pas del temps. Explora els conceptes de ritme, límit i contrast a través dels blocs de ciment, massissos i feixucs, deixats a l’atzar i amb ritme caòtic, en front de les construccions fràgils i efímeres dels pescadors, amb els seus esglaons de ritme seriat. Els límits del mar i la terra. Aquesta lluita cíclica entre l’home i la natura cada any es renova amb noves construccions pintades de blanc que desapareixen cada tardor en una batalla des de l’inici perduda. En la seva proposta fotogràfica, Guillem Vidal connecta realitats culturals a les ribes de la Mediterrània i dignifica les intervencions fetes per l’home en el paisatge. La mostra reuneix aspectes antropològics culturals i tecnològics, aspectes que ha valorat l’Obra Social de “SA NOSTRA” per fer-li suport amb l’exposició i el catàleg que l’acompanya. “SA NOSTRA”, Caixa de Balears TROBALLES Si la nostra època ha fet algun descobriment sobre l'art, és haver aconseguit veure'l més enllà de les Arts. Avui reconeixem la dimensió artística de la pròpia mirada i la força plàstica del que és real, aquesta enigmàtica poesia del paisatge. I aquesta fascinació per la realitat no té època: “l'art trouvé” no és més que el nom tardà d'una mil·lenària tasca de la mirada; el lloc on es creuen les qualitats d'allò vist amb les capacitats per veure-ho. Un vessant important de l'art és, precisament, aquella que flueix per a aquest curs: no el de la pura invenció, sinó el de la troballa. A partir d'aquí, la vella polèmica sobre si la fotografia pot o no ser art ha quedat saldada, ja que la seva potencialitat artística no es limita a la manipulació tècnica de la imatge: es plasma ja en la selecció i en el retall del seu objecte. L'obra de Guillem Vidal s'inscriu en aquella recerca que podem anomenar “clàssica”, i insisteix en ella amb convicció. Una recerca sorda als mandats del “art contemporani”, però rotundament actual, compartida per una plèiade de fotògrafs que, en aquest mateix instant, fan fotografies “convencionals”. Una actitud permanentment vàlida; ja que no és en l'originalitat on resideix el valor d'una obra, sinó en la seva força poètica, en la profunditat de l'experiència que ens proposa. En art, la sensibilitat ha donat sempre millors fruits que la premeditació. Les imatges de Guillem Vidal són poderoses, esfondren les barreres del prejudici intel·lectual i colpegen l'observador en la seva capacitat per l'estupor, per al vertigen, per al somni. No hi ha en elles paisatgisme, curiositat, oportunisme, sinó potència dramàtica: descobreixen les fonts d'un pathos. En aquelles formes que van néixer “sense voler”, Guillem troba imatges que només habiten en els nostres somnis. O en els nostres malsons. Potser la inquietud de l'art resideixi, precisament, en el fet que el seu sentit, com més contundent és, més inefable. Davant l'emoció, convé aleshores fer silenci. Norberto Chaves EN TRÀNSIT Veig la idea central d'aquesta mostra, de les seves belles i suggerents imatges, en el títol que Guillem Vidal assigna a una de les sèries: Passatges. L'amplitud d'aquesta de-signació resideix, per descomptat, en el fet que la seva densitat visual excedeix en molt el que la càmera ha captat en el perímetre precís de la presa. Les escales en fragments, les passarel·les que no porten enlloc, les empremtes borroses, les sendes abandonades i interrompudes enmig d'un enclavament natural que testimonia el pas ja gairebé oblidat de l'home generen associacions inacabables amb totes les gestes, magnes o modestes, encetades per la humanitat per imprimir el seu segell en el paisatge, per salvar la distància -infinitesimal o abismal segons es miri- que la separa de la natura i, més encara, de la seva pròpia entelèquia. Perquè aquestes imatges ofereixen també una versió visual majestuosa de certa idea inquietant, difícil d'assumir: evoquen el destí sempre inacabat dels esforços i els èxits, la impossibilitat d'anul·lar aquella bretxa sense sutura, d’omplir la distància que sempre ens separa de qualsevol compliment acabat de les nostres fites. Jo diria que aquesta exposició és tota ella un comentari, centrat en alguns escenaris d'allò visible, de la gran sentència de Nietzsche en el Zaratustra: “L'home és un pont i no una meta. El que es pot estimar en l'home és que és un trànsit i un enfonsament”. Inventam i construïm passatges, ponts, senders que obren l'espai o el temps fins que queden, a la llarga, arrambats als marges del paisatge o de la història a compte d'altres vies d'obertura i de trànsit que cada vegada reinicien l’inacabable procés de construcció i destrucció de la humanitat en l'ésser humà. Seria un greu error menysprear l'home-pont en favor de l'home-meta, com fa la ideologia del progrés: és fals el narcisisme que s’autosatisfà en el tancament il·lusori de l'assoliment “acabat”. El territori, real i imaginari a la vegada, que despleguen les fotos de Guillem, connotat per un fort component emocional i estètic que intensifica la visió -visió de les coses visibles i invisibles que el bon fotògraf sap mostrar- indueix a acceptar el desassossec que produeixen tantes metes abandonades: escales que donen a un abisme o es perden en altures imprecises, passarel·les que es detenen davant l'infinit d'un horitzó sempre a la llunyania. Imatges, totes elles, que desmenteixen, amb bellesa convincent, l'errònia autocomplaença de qui ha guanyat “una” partida a la natura o a la història i creu que ha guanyat “la” partida. Sempre queden rutes per emprendre i destinacions apartades del seu rumb, sendes abandonades i sendes trobades. A la pedrera, quan es deixa un accés d'extracció per esgotat, s'interromp aquesta rampa i se’n cerca una altra que obre una nova escalada cap al cor de la pedra. Així també s'abandonen i es renoven els senders al bosc per a l'explotació de la fusta. La geometria irracional de les seves empremtes ofereix la millor metàfora d'un altre paisatge que abasta la història sencera, el mapa en laberint de les innumerables marrades i els desviaments que encaminen i extravien la recerca sense fi de la felicitat i la plenitud humana. Nombrosos són els referents pictòrics d'aquestes fotografies, m’atenc a l'evocació de dos que abonen la meva lectura: Piranesi i Escher. Laberints amb perspectives invertides o pervertides que sota una aparença d'ordre posen en fuga el sentit convingut dels nostres escenaris. Així veig jo les fotos de les pedreres i les salines, de l'escullera de Barcelona: allà l'ordre i el desordre es disputen la comprensió de la imatge i posen en dubte els nostres cànons habituals. El mateix Guillem comenta així una de les seves belles visions de l'escullera (Tres esglaons, pàgina 57), on enmig d'un cúmul de blocs amuntegats a l'atzar, gairebé perdut en aquest desordre sense pla, apareix un tram d'escala -un tram mínim- de perfecta geometria: “Entre el caos, tres esglaons ens remeten a l'ordre”. Crec que això és l'invisible que es dóna a veure en la visibilitat captada per les imatges aquí exposades i el que densa les seves repercussions emocionals i estètiques. Quelcom invisible que el fotògraf veu i fa veure. Que és el que diferencia els gravats i dibuixos de Piranesi i Escher de les fotografies de Guillem Vidal? Justament el fet que són fotografies i la seva referència a la realitat no passa per la imaginació enfebrada de l'artista, sinó per l'ull suposadament “objectiu” de la càmera. No m'interessa entrar en un debat vell i ja superat: el de la relació de la fotografia amb la “realitat”. Per sota de totes les fantasies del fotògraf, la càmera remet a quelcom vist. El que és significatiu, en aquest cas, és el valor testimonial de la fotografia, un testimoni, és cert, filtrat per la mirada visionària de l'artista, els seus jocs de llum i ombra, però no per això despresa de la seva referència a “això que ha estat”, a la petjada del treball o de l'afició secular d'éssers anònims que han traçat, sense saber-ho ni coordinar-ho, aquests laberints que dibuixen una condició essencial del nostre trànsit. La força de les imatges/empremta de Guillem rau en el fet que el present, el visible, hi compta gràcies a aquest immens contingut latent de passat, d'expectativa i "d’una altra cosa", invisible, que s'anuncia i s’oculta. Com tot fotògraf, és un fenomenòleg espontani: en la presa contingent que sembla ultimar un instant sap veure l'exhibició de cert buf essencial que reverbera, sense ser vist, en l'aparició del que es mostra. Però per veure-hi així cal sorprendre’s. També val per a l'àmbit de la fotografia el que Aristòtil deia respecte de la filosofia: la sorpresa desperta en l'home la pulsió inquisitiva i la recerca d'una paraula que doni compte de l'experiència. Per començar a pensar, nosaltres diríem aquí per començar a veure, hem de suspendre per un instant la nostra complicitat amb una mirada adotzenada per les convencions i deixar-nos admirar per l'espectacle de les coses i els éssers. La sorpresa vertaderament fèrtil no sorgeix davant l’ex-traordinari sinó davant el fet més ordinari de tots: que les coses siguin com són. Saber recollir-se en la intimitat d'aquesta interrogació sorpresa permet alliberar la mirada i desviar-la de la inèrcia perceptiva de l'hàbit. Guillem Vidal ha sabut imprimir una peculiar qualitat a la seva sorpresa i ho expressa amb bellesa davant aquests paisatges silenciosos i anònims on s'ha decantat una incallable pulsió de l'ésser humà: la tasca de donar-se forma donant forma. Nelly Schnaith PEDRA / MENORCA Podem trobar pedreres de marès a qualsevol indret de la Mediterrània. Aquesta pedra d’arrel marina és comuna com a material de construcció. Tot i que l’extracció continua en alguns llocs, està sent substituida per altres materials. A les fotografies es poden apreciar les diferències entre l’extracció manual a cop d’escoda, que crea formes orgàniques i escales tallades, i l’extracció mecànica amb serra de disc que crea formes linials. Les fotos que composen aquest apartat de l’exposició han estat realitzades a les pedreres de l’illa de Menorca, en especial a les pedreres de S’Hostal, Santa Ponça i Sa Cetària. Aquest treball s’inicià a l’any 2004 i està en procés de realització. SAL / MALTA La extracció de sal és una activitat comuna a tota la riba Mediterrània i forma part de la vida lligada a la mar i a la pesca. La sal, com a producte en si mateixa o aplicada a la conservació de la pesca, va tenir gran importància com a indústria. Encara que a Malta les salines han estat explotades des de temps dels romans, avui en dia son una activitat artesanal residual. La majoria de salines estan abandonades i amb la gran erosió que pateixen van integrant-se a poc a poc en el paissatge. Les fotografies d’aquest apartat han estat realitzades a les illes de Gozo i Malta en diferents viatges des de l’any 2006 i és un projecte encara obert. MAR / BARCELONA L’escullera del port de Barcelona, a part de la seva funció bàsica de protegir el port, s’aprofita per al lleure: la pesca esportiva. La pesca té molts adeptes a tota la costa, pero és una activitat de lleure “nòmada”, no deixa restes del seu pas. En el cas de l’escullera s’ha convertit en una presència continuada, “sedentària”, els pescadors han adaptat l’espai a les seves necessitats: entre el conjunt caòtic de blocs de ciment veiem esglaons, escales i baranes dels materials i acabats més diversos, plaques amb el numero de soci o pintades amb el nom del propietari. Aquest treball està en procés i es va iniciar l’any 2005. L’AUTOR Guillem Vidal Picó 02/07/1955 Barcelona www.guillemvidal.com Diplomat en Disseny Gràfic per l’escola Eina, Barcelona. (1980-1983) Des de 1983 treballa com a disse-nyador gràfic i al 1985 crea el seu estudi. Alguns dels seus treballs professionals han estat premiats i publicats, també han participat en diferents mostres. Activitat artistica - Selecció “Concurso de Fotografía Purificación García 2007” Madrid - Selecció “Art Mar 2007, 2a Biennal de la Mediterrània” Barcelona - Selecció edició 2009 “Festival International de l’Image Envi-ronnementale”, París i Arles (en curs) L’OBRA Captura d’imatges: Càmera Mamiya 645AF D. Respatller digital Kodak DCR Professional. Tècnica de reproducció: Impressió ink jet en HP Z3100 sobre paper fotogràfic Premium de secatge instantàni satinat HP de 260 gr. Formats: Reproduccions a dos tamanys: 90x90 cm. sobre paper de 106x106 cm. i 48x48 cm. sobre paper de 61x61 cm. Edició: Edició especial per aquesta exposició itinerant a les sales de l’Obra Social de Sa Nostra. PEDRA / MENORCA Podemos encontrar canteras de marés en cualquier parte del Mediterráneo. Esta piedra de raiz marina es común como material de construcción. Aunque la extracción continúa en algunos lugares, está siendo sustituída por otros materiales. En las fotografías se pueden apreciar las diferencias entre la extracción manual a golpe de escoda, que crea formas orgánicas y escaleras cortadas, y la extracción mecánica con sierra de disco que crea formas lineales. Las fotos que componen este apartado de la exposición han sido realizadas en las canteras de la isla de Menorca, en especial en las canteras de S’Hostal, Santa Ponça y Sa Cetària. Este trabajo se inició en el año 2004 y está en procéso de realización. SAL / MALTA La extracción de sal es una actividad común en toda la ribera del Mediterráneo y forma parte de la vida ligada al mar y a la pesca. La sal, como producto en si misma o aplicada a la conservación de la pesca, tuvo gran importáncia como indústria. Aunque en Malta las salinas han sido explotadas desde tiempo de los romanos, hoy en día son una actividad artesanal residual. La mayoría de salinas estan abandonadas y con la gran erosión que padecen van integrandose poco a poco en el paisaje. Las fotografias de este apartado han sido realizadas en las islas de Gozo y Malta en diferentes viajes desde el año 2006 y es un proyecto todavía abierto. MAR / BARCELONA El rompeolas del puerto de Barcelona, a parte de su función básica de proteger el puerto, se aprovecha para el ocio: la pesca deportiva. La pesca tiene muchos adeptos en toda la costa, pero es una actividad de ocio “nómada”, no deja restos de su paso. En el caso del rompeolas se ha convertido en una presencia continuada, “sedentaria”, los pescadores han adaptado el espacio a sus necesidades: entre el conjunto caótico de bloques de cemento vemos escalones, escaleras y barandas de los materiales y acabados más diversos, placas con el número de socio o pintadas con el nombre del propietario. Este trabajo está en proceso y se inició el año 2005. EL AUTOR Guillem Vidal Picó 02/07/1955 Barcelona www.guillemvidal.com Diplomado en Diseño Gráfico por la escuela Eina, Barcelona. (1980-1983) Desde 1983 trabaja como diseñador gráfico y en 1985 crea su estudio. Algunos de sus trabajos profesionales han sido premiados y publicados, tambien han participado en diferentes muestras. Actividad artística - Selección “Concurso de Fotografía Purificación García 2007” Madrid - Selección “Art Mar 2007, 2a Biennal de la Mediterrània” Barcelona - Selección edición 2009 “Festival International de l’Image Envi-ronnementale”, París y Arles (en curso) LA OBRA Captura de imágenes: Cámara Mamiya 645AF D. Respaldo digital Kodak DCR Professional. Técnica de reproducción: Impresión ink jet en HP Z3100 sobre papel fotográfico Premium de secado instantáneo satinado HP de 260 gr. Formatos: Reproducciones a dos tamaños: 90x90 cm. sobre papel de 106x106 cm. y 48x48 cm. sobre papel de 61x61 cm. Edición: Edición especial para esta exposición itinerante en las salas de la Obra Social de Sa Nostra. PEDRA, SAL, MAR Presentación institucional Redescubrir nuestro entorno es una de las funciones de los buenos fotógrafos de hoy. Con su sensibilidad, huelen los temas escondidos y nos los devuelven con una imagen artística donde se hacen evidentes sus valores plásticos, documentales y simbólicos. Este es el caso del proyecto de Guillem Vidal “Pedra, sal, mar” que pretende, mediante el lenguaje fotográfico, reflejar la relación entre el hombre y la naturaleza a través de la intervención en el medio, en concreto en la piedra. Modifi-caciones que realiza para satisfacer sus necesidades, como son la obtención de materias primas, habilitar un espacio para utilizarlo o hacerlo accesible. La propuesta de Vidal muestra también como la naturaleza, con la complicidad del paso del tiempo, desdibuja la acción humana. El proyecto plantea estas cuestiones en tres espacios geográficos diferentes, con un mar Mediterráneo como vínculo y con tres funcionalidades distintas: canteras en Menorca, salinas en Malta y el rompeolas del puerto de Barcelona. Espacios diferentes pero con características comunes: la aridez de la piedra, la misma lucha por los resultados del trabajo del hombre, el mar y el viento que compartimos. Y el ojo del fotógrafo nos ayuda a encontrar nuevas semejanzas y significados con el poder evocador de sus imágenes. En estas fotos se pueden apreciar canteras excavadas con métodos tradicionales y otros mecanizados. La técnica tradicional genera unas texturas que recuerdan a los grabados y unos volúmenes orgánicos y azarosos. Al contrario, la mecanización de la extracción crea unos espacios regulares de volúmenes geométricos y unas texturas de incisiones de ritmo pautado. Salinas en Malta nos descubre las antiguas salinas cavadas en la roca al lado del mar y su entorno. Hay salinas pequeñas y grandes, con formas orgánicas o rectangulares, en uso o abandonadas. Las rodea un entorno modificado según las necesidades de acceso o de uso para extraer la sal. Con la presencia omnipresente de la erosión del salobre, el agua y el viento. El rompeolas del puerto de Barcelona muestra, por una parte, las intervenciones de los pescadores en el rompeolas, y por el otro, los resultados de la acción del mar y el paso del tiempo. Explora los conceptos de ritmo, límite y contraste a través de los bloques de cemento, macizos y pesados, dejados al azar y con ritmo caótico, frente a las construcciones frágiles y efímeras de los pescadores, con sus escalones de ritmo seriado. Los límites del mar y la tierra. Esta lucha cíclica entre el hombre y la naturaleza cada año se renueva con nuevas construcciones pintadas de blanco que desaparecen cada otoño en una batalla desde el inicio perdida. En su propuesta fotográfica, Guillem Vidal conecta realidades culturales en las orillas del Mediterráneo y dignifica las intervenciones hechas por el hombre en el paisaje. La muestra reúne aspectos antropológicos culturales y tecnológicos, aspectos que ha valorado la Obra Social de “SA NOSTRA” para darle apoyo con la exposición y el catálogo que la acompaña. “SA NOSTRA”, Caixa de Balears HALLAZGOS Si nuestra época ha hecho algún descubrimiento sobre el arte, es haber logrado verlo más allá de las Artes. Hoy reconocemos la dimensión artística de la propia mirada y la fuerza plástica de lo real, esa enigmática poesía del paisaje. Y esta fascinación por lo real carece de época: “l´art trouvé” no es más que el nombre tardío de una milenaria tarea de la mirada; el lugar en que se cruzan las cualidades de lo visto con las capacidades para verlo. Una vertiente importante para el arte es precisamente aquella que fluye por este cauce: no el de la pura invención sino el del hallazgo. A partir de aquí, la vieja polémica sobre si la fotografía puede o no ser arte ha quedado saldada. Pues su potencialidad artística no se limita a la manipulación técnica de la imagen: se plasma ya en la selección y recorte de su objeto. La obra de Guillem Vidal se inscribe en aquella búsqueda, que podemos llamar “clásica”, insiste convencidamente en ella. Una búsqueda sorda a los mandatos del “arte contemporáneo”, pero rotundamente actual, compartida por una pléyade de fotógrafos que, en este mismo instante, están tomando fotografías “convencionales”. Una actitud permanentemente válida; pues no es en la originalidad donde reside el valor de una obra, sino en su fuerza poética, en la profundidad de la experiencia que propone. En arte, la sensibilidad ha dado siempre mejores frutos que la premeditación. Las imágenes de Guillem Vidal son poderosas, derrumban las barreras del prejuicio intelectual y golpean al observador en su capacidad para el estupor, para el vértigo, para la ensoñación. No hay en ellas paisajismo, curiosidad, oportunismo sino potencia dramática: descubren las fuentes de un pathos. En aquellas formas que nacieron “sin querer”, Guillem halla imágenes que sólo habitan en nuestros sueños. O en nuestras pesadillas. Quizá la inquietud del arte resida, precisamente, en que su sentido es cuanto más contundente más inefable. Ante la emoción, conviene entonces hacer silencio. Norberto Chaves EN TRANSITO Veo la idea central de esta muestra, de sus bellas y sugerentes imágenes, en el título que Guillem Vidal asigna a una de las series: Pasajes. La amplitud de esa designación reside, por supuesto, en que su densidad visual excede en mucho lo que la cámara ha captado en el perímetro preciso de la toma. Las escaleras en fragmentos, las pasarelas que no llevan a ninguna parte, las huellas borrosas, las sendas abandonadas e interrumpidas en medio de un enclave natural que testimonia el paso ya casi olvidado del hombre generan asociaciones inacabables con todas las gestas, magnas o modestas, emprendidas por la humanidad para imprimir su sello en el paisaje, para salvar la distancia –infinitesimal o abismal según se mire– que la separa de la naturaleza y más aún de su propia entelequia. Porque esas imágenes ofrecen también una versión visual majestuosa de cierta idea inquietante, dificil de asumir: evocan el destino siempre inacabado de los esfuerzos y los logros, la imposibilidad de anular aquella brecha sin sutura, de colmar la distancia que siempre nos separa de cualquier cumplimiento acabado de nuestros fines. Yo diría que esta exposición es toda ella un comentario, centrado en algunos escenarios de lo visible, de la gran sentencia de Nietzsche en el Zaratustra: “El hombre es un puente y no una meta. Lo que se puede amar en el hombre es que es un tránsito y un hundimiento”. Inventamos y construimos pasajes, puentes, senderos que abren el espacio o el tiempo hasta quedar a la larga arramblados en los márgenes del paisaje o de la historia a cuenta de otras vias de apertura y de tránsito que cada vez reinician el inacabable proceso de construcción y destrucción de la humanidad en el ser humano. Sería un grave error menospreciar al hombre-puente en favor del hombre-meta, como hace la ideología del progreso: es falso el narcisismo que se autosatisface en el cierre ilusorio del logro “acabado”. El territorio, real e imaginario a la vez, que despliegan las fotos de Guillem, connotado por un fuerte componente emocional y estético que intensifica la visión –visión de lo visible y lo invisible que el buen fotógrafo sabe dar a ver– induce a aceptar el desasosiego que producen tantas metas abandonadas: escaleras que dan a un abismo o se pierden en alturas imprecisas, pasarelas que se detienen ante el infinito de un horizonte siempre en lejanía. Imágenes, todas ellas, que desmienten, con belleza convincente, la errónea autocomplacen-cia del que ha ganado “una” partida a la naturaleza o a la historia creyendo que ha ganado “la” partida. Siempre quedan rutas por emprender y destinos apartados de su rumbo, sendas abandonadas y sendas encontradas. En la cantera, cuando se deja un acceso de extracción por agotado, se interrumpe esa rampa y se busca otra que abre una nueva escalada hacia el corazón de la piedra. Así también se abandonan y se renuevan los senderos en el bosque para la explotación de la madera. La geometría irracional de sus huellas ofrece la mejor metáfora de otro paisaje que abarca la entera historia, el mapa en laberinto de los innúmeros rodeos y desvíos que encaminan y extravían la búsqueda sin fin de la felicidad y la plenitud humana. Numerosos son los referentes pictóricos de estas fotografías, me atengo a la evocación de dos que abonan mi lectura: Piranesi y Escher. Laberintos con perspectivas invertidas o pervertidas que bajo una apariencia de orden ponen en fuga el sentido convenido de nuestros escenarios. Así veo yo las fotos de las canteras y las salinas, del rompeolas de Barcelona: allí el orden y el desorden se disputan la comprensión de la imagen y ponen en duda nuestros cánones habituales. Guillem mismo comenta así una de sus bellas visiones del rompeolas (3 Escalones, página 57), donde en medio de un cúmulo de bloques amontonados al azar, casi perdido en ese desorden sin plan, aparece un tramo de escalera –un tramo mínimo– de perfecta geometría: “Entre el caos, tres escalones nos remiten al orden”. Creo que esto es lo invisible que se da a ver en la visibilidad captada por las imágenes aquí expuestas y lo que adensa sus repercusiones emocionales y estéticas. Algo invisible que el fotógrafo ve y hace ver. ¿Qué diferencia los grabados y dibujos de Piranesi y Escher de las fotografías de Guillem Vidal? Justamente el hecho de que son fotografías y su referencia a la realidad no pasa por la imaginación enfebrecida del artista sino por el ojo supuestamente “objetivo” de la cámara. No me interesa entrar en un debate viejo y ya superado: el de la relación de la fotografía con la “realidad”. Por debajo de todas las fantasías del fotógrafo la cámara remite a algo visto. Lo significativo, en este caso, es el valor testimonial de la fotografía, un testimonio, es cierto, filtrado por la mirada visionaria del artista, sus juegos de luz y sombra, pero no por eso desprendida de su referencia a “eso que ha sido”, a la huella del trabajo o de la afición secular de seres anónimos que han trazado, sin saberlo ni coordinarlo, esos laberintos que dibujan una condición esencial de nuestro tránsito. La fuerza de las imágenes/huella de Guillem reside en que lo presente, lo visible, cuenta en ellas debido a ese inmenso contenido latente de pasado, de expectativa y de “otra cosa”, invisible, que se anuncia y oculta. Como todo fotógrafo, es un fenomenólogo espontáneo: en la toma contingente que parece ultimar un instante sabe ver la exhibición de cierto soplo esencial que reverbera, sin ser visto, en la aparición de lo que se muestra. Pero para ver así es preciso asombrarse. También vale para el ámbito de la fotografía lo que Aristóteles decía respecto a la filosofía: el asombro despierta en el hombre la pulsión inquisitiva y la búsqueda de una palabra que dé cuenta de la experiencia. Para empezar a pensar, nosotros diríamos aquí para empezar a ver, debemos suspender por un instante nuestra complicidad con una mirada adocenada por las convenciones y dejarnos admirar por el espectáculo de las cosas y los seres. El asombro verdaderamene fértil no surge ante lo exraordinario sino ante el hecho más ordinario de todos: que las cosas sean como son. Saber recogerse en la intimidad de esa interrogación sorprendida permite liberar la mirada desviándola de la inercia perceptiva del hábito. Guillem Vidal ha sabido imprimir una peculiar cualidad a su asombro y lo expresa con belleza ante esos paisajes silenciosos y anónimos donde se ha decantado una inacallable pulsión del ser humano: la tarea de darse forma dando forma. Nelly Schnaith Agraïments A en Juan Elorduy de Sa Nostra, per haver apoiat i animat en tot moment el projecte i pels seus savis consells. A l’equip de S’Hostal, en particular a en Javier García i la Leticia Sauleau, per haver-me obert sempre les portes. A en Norberto Chaves per transcriure’ns la seva lucidessa. A la Nelly Schnaith per fer-nos accessibles els seus pensaments. A l’illa de Menorca per tot el que significa en el meu projecte fotogràfic. Agradecimientos A Juan Elorduy de Sa Nostra, por haber apoyado y animado en todo momento el proyecto y por sus sabios consejos. Al equipo de S’Hostal, en particular a Javier García y Leticia Sauleau, por haberme abierto siempre las puertas. A Norberto Chaves por transcribirnos su lucidez. A Nelly Schnaith por hacernos accesibles sus pensamientos. A la isla de Menorca por todo lo que significa en mi proyecto fotográfico Aquest catàleg s’ha editat en ocassió de l’exposició itinerant a les sales de l’Obra Social de Sa Nostra. Este catálogo ha sido editado en ocasión de la exposición itinerante en las salas de la Obra Social de Sa Nostra. Curriculum Vitae Activitat artistica Seleccions concursos i festivals - Selecció “Concurso de Fotografía Purificación García 2007” Madrid - Selecció “Art Mar 2007, 2a Biennal de la Mediterrània” Barcelona - Selecció edició 2009 “Festival International de l’Image Envi-ronnementale”, París i Arles (en curs: 2009-2010) Exposicions col·lectives - Selecció “Concurso de Fotografía Purificación García 2007” Madrid - Selecció “Art Mar 2007, 2a Biennal de la Mediterrània” Barcelona - Selecció edició 2009 “Festival International de l’Image Envi-ronnementale”, París i Arles (en curs: 2009-2010) - DelicARTessen8, Galeria Esther Montoriol, 2009 - Exposició O.F.N.I. (Objeto Fotográfico No Identificado), Galeria Vàlid, 2010 Exposicions individuals - Exposició itinerant “Pedra, Sal, Mar”, Obra Social de Sa Nostra Ciutadella (Menorca) 2009 Maó (Menorca) 2010 Edició de catàleg Descripció del projecte El projecte pretèn, a través del llenguatge fotogràfic, reflectir la relació entre l’home i la natura a través de les modificacions que fa l’home en el medi. Modificacions que realitza per a satisfer les seves necessitats: obtenció de materies primeres, dotar d’ús un espai, fer-lo accessible, etc. També mostrar com la natura, amb la complicitat del pas del temps, desdibuixa aquestes accions. El projecte planteja aquestes qüestions en tres espais geografics diferents i amb funcionalitats diverses: pedreres a Menorca, salines a Malta i l’escullera del port de Barcelona. Espais diferents pero amb característiques comunes: l’aridesa de la terra i la omnipresència de la pedra, els resultats del treball de l’home per treure’n profit excavant-la o amuntegant-la (com s’assemblen els marges i les cases…), un mateix mar i vent (mestral, tramuntana, xaloc… son noms compartits ). Podem dir que formen part d’un espai cultural comú, son tres manifestacions de la Mediterrània. El projecte explora l’espai resultant de l’acció de l’home en aquests tres àmbits. El treball de l’home en el medi, sense cap altre inteció que la funcional, ha anat creant una nova realitat. Una realitat màgica, un paisatge poètic, espais per deixar volar la imaginació Pedreres a Menorca En aquestes fotografies es mostren pedreres escavades amb els mètodes tradicionals i altres mecanitzades. La tècnica tradicional genera unes textures que recorden als gravats i uns volums orgànics i atzarosos. Al contrari, la mecanització de l’extracció crea uns espais regulars de volums geomètrics i unes textures de incisions de ritme pautat. Sobre aquesta base, segons la qualitat de la pedra, s’ha creat una nova textura afegida pel temps. El treball de l’home a les pedreres es caracteritza per accions puntuals, sense programació o projecte, seguint la qualitat de la pedra o la urgència de la necessitat. Així, els nous espais resultants de l’acció de l’home ens sorprenen per la seva aleatorietat i caprici: escales que acaben en el buit, racons que ens remeten al sexe, un mur que ens recorda la nostra història recent, unes textures per projectar els nostres paisatges mentals, un relleu que es transforma en personatge… Salines a Malta Aquesta part del projecte mostra les antigues salines a Malta cavades a la roca arran de mar i el seu entorn. Conformen un paisatge molt característic a Malta. Hi ha salines petites i grans, amb formes orgàniques o rectangulars, en ús o abandonades. Les envolta un entorn modificat segons les necessitats d’accès o d’ús, amb construccions cavades a la roca. Amb la presència omnipresent de l’erossió de l’aigua i el vent. Ara formen retícules que semblen protozous vistos al microscopi o bé, reixes seriades. Ara tenen la presència d’unes termes romanes o l’aspecte ingenieril d’unes grans canalitzacions. Ara són recipients alquímics que converteixen l’aigua en sal vorejats de superficies ondulades de roca, o són dunes? Ara són escultures que semblen personatges escapats d’una exposició d’Henry Moore tombats pacientment al sol… Escullera del port de Barcelona Aquest àmbit del projecte mostra, per una part, l’escullera i les intervencions dels pescadors. Per l’altre, els resultats de l’acció del mar i el pas del temps. Explora els conceptes de ritme i límít. El ritme, amb les diferentes composicions i contrastos que es generen a l’escullera. Els blocs de ciment, massisos i pesats, deixats a l’atzar i amb ritme caòtic, en front de les construccions fràgils i efímeres dels pescadors, amb els seus esglaons o lames de ritme seriat. Els límits del mar i la terra. El líquid amorf en moviment contrastant amb les formes d’arestes pures i estàtiques. Del que es natural vers el construït per l’home. En aquest terreny fronterer les onades desfiguren els cubs de ciment i en un cop de mar desballesten les fràgils construccions. Aquesta lluita cíclica entre l’home i la natura cada any es renova amb noves construccions pintades de blanc que desapareixen cada tardor en una batalla des de l’inici perduda. Aquestes construccions efímeres són com camins inacabats, passatges al buit, com rampes per deixar volar la imaginació o capbussarse en el mar buscant una nova riba. Son miradors privilegiats de l’horitzó, un esforç per allargar la terra tan com les fantasies. Tenen l’encant i la poètica del que és humil, de les construccions populars, l’escala humana de la petita intervenció, del bricolatge. Aquestes construccions també ens mostren aspectes antropològics, culturals i tecnològics de la societat que les ha construït. El material fotogràfic Les imatges que conformen aquest projecte son una exploració d’aquets espais que van des de una visió general a la visió de detall, com un zoom en el que es perd la percepció de l’escala, com un viatge iniciatic que ens apropa a la immensitat dels detalls, a nous mons, noves dimensions. No són imatges purament descriptives d’aquets espais, no són imatges “neutres”, comporten una aproximació prèvia i una lectura. Estan plenes de referents, al·lusions i homenatges a la nostra cultura visual: un paisatge ens recorda un quadre de Friedrich, una pintura metafísica, un fotograma d’una pel·licula expresionista. En un detall reconeixem un “klee”, un “mondrian”, una construcció “constructivista” o “l’art povera”, una mostra “d’informalisme”, una estampa japonesa, etc. Project of photographic exhibition stone salt sea Quarries in Menorca Salt pans in Malta Breakwater of the port of Barcelona Guillem Vidal Description of the projec In this photographic series I try to reveal the new landscape that results from the interrelation of men and the nature. Landscapes created through the modifications that the man realises in means to satisfy his needs: to obtain raw materials, to give an use to an space, to make it accessible, etc. And how the nature, in complicity with time, rebels against it erasing tracks, wounds and scars. The human action, without another intention that the functional one, has been creating a new reality. A magical reality, a poetic landscape, spaces where to let fly the imagination. The project presents these themes in three different geographic spaces, distant and near at the same time because of their Mediterranean common denominator, stone and sea: quarries, saltpans and breakwaters, Menorca, Malta and Barcelona. Different spaces but with some very similar characteristics: the arid Herat and omnipresent stone, results of man’s efforts at taking advantage by excavating or building, the same sea and even the same name for the winds: mestral, xaloc, tramuntana… shared names and a common cultural space. Quarries in Menorca As in Malta, the quarries are excavated in Menorca both with traditional methods and mechanized ones. The traditional technique generates textures that remind the engravings, organic and risky volumes. On the contrary, the mechanization of the extraction creates regular spaces of geometric volumes and textures of incisions of ruled rate. On this base, according to the quality of the stone, a new texture added by the time has been created. The work of the man in the quarries is characterized by actions without programming or project, following the quality of the stone or the urgency of the necessity. The new resulting spaces after this actions are amazing: stairs that finish in the emptiness, corners reminding the shapes of the sex, textures projecting landscapes, a relief transformed into personage… Salt pans in Malta This part of the project try to show the magic of salt pans in Malta dug on the rock in the border of the sea and its surroundings. They conform a characteristic landscape in Malta and Gozo. There can be big and small, with organic or rectangular shapes, in use or left. The surroundings are modified according to the use or access that is needed to get the salt. With the omnipresent action of the erosion of the water and the wind, they can transform to graticules that seem protozoos seen through the microscope, or seriadas grates. They can also have the presence of roman spas, or the engineer aspect of great canalizations. Sometimes they seem to be uneven rock surfaces, sometimes dunes… Breakwater of the port of Barcelona This scope of the project shows, on one hand, the breakwater and the intervention of the fishermen on its rocks. On the other hand they show –like the salt pans and the quarries- the results of the action of the natural powers (here wind and sea) and the pass of time. It explores the concepts of rate and limit. The rate, with the different compositions and resistances that are generated in the breakwater: the cement blocks, massive and heavy, lazy at random and with chaotic rate, in front of the fragile and ephemeral constructions of the fishermen, with its steps or lick of seriado rate. The limits of the sea and the Earth… It shows the amorphous liquid in movement contrasting with the forms of pure and static edges. What is natural against constructions of the man. In this border land the swollen waves disfigure cubs of cement and in a surge they take apart the fragile constructions. This cyclical fight between the man and the nature every year is renewed with new constructions that disappear every autumn in a lost battle from the beginning. These ephemeral constructions are like unfinished ways, passages to the emptiness, privileged viewpoints of the horizon, an effort to extend the Earth as much as the fantasies. They have the enchantment and the poetic of the popular constructions, the human scale of the small intervention, the do-it-yourself work. These constructions also show us anthropological, cultural and technological aspects of the society that has constructed them. The photographies The images of this project are an exploration of these spaces that go from a general vision to the detail one, like a zoom lens does. The perception of the scale is lost, and -as an initiatory trip- approaches to us the immensity of the details and other new worlds, new dimensions. They are not purely descriptive images of these spaces, they are not “neutral” images, they tolerate a previous approach and a reading. They are full of references and tributes to our visual culture: a landscape remembering a picture of Friedrich… or a metaphysical painting… or a photogram of an expresionist film. In the detail we recognize Klee, Mondrian, constructivist constructions or the art povera, a sample of informalism, a Japanese stamp, etc. Given the characteristics of the project, the ideal exhibition would be a traveller one. Travelling on the three scopes that contemplates: Menorca, Malta and Barcelona. Quarries in Menorca Salt pans in Malta Breakwater of the port of Barcelona At this moment the Foundation Sa Nostra (Cultural Foundation of the Savings Bank of the Balearic Islands) has programmed the exhibition in Ciutadella (August-September) and Mahó (September-October) in the Menorca Island. After Menorca it will be exposed in Ibiza and Majorca. The photographs shown in this dossier are indicative and they are not definitive. This project is still in working process. The technique of capture of the images of this work is the digital photography in B/N with chamber of average Mamiya format 645AF D and digital endorsement Professional Kodak DCR. The support for the exhibition is impression ink jet in HP Z3100 on paper photographic premium of instantaneous drying satin HP of 260 gr. Format squared for all the images. The predicted sizes are: - 106x106 cm. for the great images - 50x50 cm. for the small ones The photographies will be framed and with meth-acrylate, the sizes are orientative. n of the project In this photographic series I try to reveal the new landscape that results betwen the interrelation of men and the nature. Landscapes created through the modifications that the man realises in means to satisfy his needs: obtaining of raw materials, to give and use to a space, to make it accessible, etc. And how the nature, in complicity with time, rebels against it erasing tracks, wounds and scars. The human action, without another intention that the functional one, has been creating a new reality. A magical reality, a poetic landscape, spaces where to let fly the imagination. The element of union of the series is the concept of “shown passage” in different manifestations, from the solid stairs to the fragile footbridge in surroundings that allow us to associate it to a kind of initiatory way or the fall to the hell, to the adventure of the life and its tests. The photographies of the series, by their austerity and neatness in the composition and image treatment, become symbols, metaphors of existential situations. They are images where we can project our yearnings and our fears. The project tries, through photographic language, to reflect the relation between the man and the nature through the modifications that the man does in means. Modifications that realise to satisfy their needs: obtaining of raw materials, to equip with use a space, to make it, etc. accessible Also to show like the nature, with the complicity of the passage of time, blurs these actions. The project raises these questions in three different geographic spaces and with diverse functionalities: quarries in Menorca, salt mines in Malta and the breakwater of the port of Barcelona. Different spaces but with common characteristics: the Earth dryness and the omnipresence of the stone, the results of the work of the man of removing benefit excavating it or accumulating it (as the walls and the houses are resembled), the same sea and wind (mestral, tramuntana, xaloc… are shared names). Although they are remote spaces comprise of a common cultural space, they are three manifestations of the Mediterranean. The project explores the resulting space of the action of the man in these three scopes. The work of the man in means, without another intention that the functional one, has been creating a new reality. A magical reality, a poetic landscape, spaces to let fly the imagination. El proyecto pretende, a través del lenguaje fotográfico, reflejar la relación entre el hombre y la naturaleza a través de las modificaciones que el hombre hace en el medio. Modificaciones que realiza para satisfacer sus necesidades: obtención de materias primas, dotar de uso un espacio, hacerlo accesible, etc. También mostrar como la naturaleza, con la complicidad del paso del tiempo, desdibuja estas acciones. El proyecto plantea estas cuestiones en tres espacios geográficos diferentes y con funcionalidades diversas: canteras en Menorca, salinas en Malta y el rompeolas del puerto de Barcelona. Espacios diferentes pero con características comunes: la aridez de la tierra y la omnipresencia de la piedra, los resultados del trabajo del hombre por sacar provecho excavándola o amontonandola (como se asemejan los muros y las casas), el mismo mar y viento (mestral, tramuntana, xaloc… son nombres compartidos ). Pese a que son espacios alejados forman parte de un espacio cultural común, son tres manifestaciones del Mediterráneo. El proyecto explora el espacio resultante de la acción del hombre en estos tres ámbitos. El trabajo del hombre en el medio, sin otra intención que la funcional, ha ido creando una nueva realidad. Una realidad mágica, un paisaje poético, espacios para dejar volar la imaginación. Canteras en Menorca En estas fotografías se muestran canteras excavadas con métodos tradicionales y otras mecanizadas. La técnica tradicional genera unas texturas que recuerdan a los grabados y unos volúmenes orgánicos y azarosos. Al contrario, la mecanización de la extracción crea unos espacios regulares de volúmenes geométricos y unas texturas de incisiones de ritmo pautado. Sobre esta base, según la calidad de la piedra, se ha creado una nueva textura añadida por el tiempo. El trabajo del hombre en las canteras se caracteriza por acciones puntuales, sin programación o proyecto, siguiendo la calidad de la piedra o la urgencia de la necesidad. Así, los nuevos espacios resultantes de la acción del hombre nos sorprenden por su aleatorietat y capricho: escaleras que acaban en el vacío, rincones que nos remiten al sexo, un muro que nos recuerda nuestra historia reciente, unas texturas por proyectar nuestros paisajes mentales, un relieve que se transforma en personaje… Salinas en Malta Esta parte del proyecto muestra las antiguas salinas en Malta cavadas en la roca a la orilla del mar y su entorno. Conforman un paisaje muy característico en Malta y Gozo. Hay salinas pequeñas y grandes, con formas orgánicas o rectangulares, en uso o abandonadas. Las rodea un entorno modificado según las necesidades de acceso o de uso, con construcciones cavadas en la roca. Con la presencia omnipresente de la erosión del agua y el viento. Ahora forman retículas que parecen protozoos vistos al microscopio, o bien rejas seriadas. Ahora tienen la presencia de unas termas romanas, o el aspecto ingenieril de unas grandes canalizaciones. Ahora son recipientes alquímicos que convierten el agua en sal bordeados de superficies onduladas de roca, o son dunas? Ahora son esculturas que parecen personajes escapados de una exposición de Henry Moore tumbados pacientemente al sol… Rompeolas del puerto de Barcelona Este ámbito del proyecto muestra, por una parte, el rompeolas y las intervenciones de los pescadores. Por el otro, los resultados de la acción del mar y el paso del tiempo. Explora los conceptos de ritmo y límite. El ritmo, con las diferentes composiciones y contrastes que se generan en el rompeolas. Los bloques de cemento, macizos y pesados, dejados al azar y con ritmo caótico, frente las construcciones frágiles y efímeras de los pescadores, con sus peldaños o lamas de ritmo seriado. Los límites del mar y la tierra. El líquido amorfo en movimiento y contrastando con las formas de aristas puras y estáticas. Lo que es natural frente a lo construido por el hombre. En este terreno fronterizo las oleadas desfiguran los cubs de cemento y en un golpe de mar desguazan las frágiles construcciones. Esta lucha cíclica entre el hombre y la naturaleza cada año se renueva con nuevas construcciones pintadas de blanco que desaparecen cada otoño en una batalla perdida desde el inicio. Estas construcciones efímeras son como caminos inacabados, pasajes al vacío, como rampas para dejar volar la imaginación o zambullirse en el mar buscando una nueva orilla. Son miradores privilegiados del horizonte, un esfuerzo por alargar la tierra tanto como las fantasías. Tienen el encanto y la poética de lo que es humilde, de las construcciones populares, la escala humana de la pequeña intervención, del bricolage. Estas construcciones también nos muestran aspectos antropológicos, culturales y tecnológicos de la sociedad que las ha construido. Las imágenes que conforman este proyecto son una exploración de estos espacios que van desde una visión general a la visión de detalle, como un zoom en el que se pierdo la percepción de la escala, como un viaje iniciático que nos acerca a la inmensidad de los detalles, a nuevos mundos, nuevas dimensiones. No son imágenes puramente descriptivas de estos espacios, no son imágenes “neutras”, comportan una aproximación previa y una lectura. Están llenas de referentes, alusiones y homenajes a nuestra cultura visual: un paisaje nos recuerda un cuadro de Friedrich, una pintura metafísica, un fotograma de una película expresionista. En un detalle reconocemos un “klee”, un “mondrian”, una construcción “constructivista” o el “arte povera”, una muestra de “informalisme”, una estampa japonesa, etc. La exposición En el montaje de la exposición las tres temáticas serán claramente diferenciadas por su distribución en el espacio expositivo. En el inicio de cada tema se prevé algún tipo de rotulación que la distinga claramente y una pequeña información de lo que es cada localización y su uso, historia, etc. Las fotografías de cada ámbito se agrupan en series y la organización de ellas está prevista siguiendo un orden de visionado que va de los planos generales a los de detalle. Como parte opcional del proyecto se plantea una proyección de fotografías, unas de la exposición y otras realizadas expresamente para este fín. La proyección tiene la función de contextualizar el trabajo fotográfico y de reforzar alguno de los aspectos que se muestran. Por ejemplo: una secuencia que simule el movimiento, planos que se funden sucesivamente y muestran las similitudes estructurales, diferencias de textura o de ritmo, imágenes que muestran el efecto zoom, etc. Si el espacio expositivo no permite un apartado segregado para la proyección se puede sustituir por una o varias pantallas de plasma. Dadas las características del proyecto se plantea como itinerante, con tres sedes vinculadas a los tres ámbitos que contempla: Menorca, Malta y Barcelona. En este momento la Fundación Sa Nostra (Fundación cultural de la Caja de Ahorros de las islas Baleares) tiene programada la exposición en Ciutadella (agosto-setiembre) y Mahó (setiembre-octubre) en Menorca. Posteriormente tiene previsto exponerla en Eivissa y en Palma (Mallorca). Description of the project In this photographic series I try to reveal the new landscape that results from the interrelation of men and the nature. Landscapes created through the modifications that the man realises in means to satisfy his needs: to obtain raw materials, to give an use to an space, to make it accessible, etc. And how the nature, in complicity with time, rebels against it erasing tracks, wounds and scars. The human action, without another intention that the functional one, has been creating a new reality. A magical reality, a poetic landscape, spaces where to let fly the imagination. The project presents these themes in three different geographic spaces, distant and near at the same time because of their Mediterranean common denominator, stone and sea: quarries, saltpans and breakwaters, Menorca, Malta and Barcelona. Different spaces but with some very similar characteristics: the arid Herat and omnipresent stone, results of man’s efforts at taking advantage by excavating or building, the same sea and even the same name for the winds: mestral, xaloc, tramuntana… shared names and a common cultural space. Quarries in Menorca As in Malta, the quarries are excavated in Menorca both with traditional methods and mechanized ones. The traditional technique generates textures that remind the engravings, organic and risky volumes. On the contrary, the mechanization of the extraction creates regular spaces of geometric volumes and textures of incisions of ruled rate. On this base, according to the quality of the stone, a new texture added by the time has been created. The work of the man in the quarries is characterized by actions without programming or project, following the quality of the stone or the urgency of the necessity. The new resulting spaces after this actions are amazing: stairs that finish in the emptiness, corners reminding the shapes of the sex, textures projecting landscapes, a relief transformed into personage… Salt pans in Malta This part of the project try to show the magic of salt pans in Malta dug on the rock in the border of the sea and its surroundings. They conform a characteristic landscape in Malta and Gozo. There can be big and small, with organic or rectangular shapes, in use or left. The surroundings are modified according to the use or access that is needed to get the salt. With the omnipresent action of the erosion of the water and the wind, they can transform to graticules that seem protozoos seen through the microscope, or seriadas grates. They can also have the presence of roman spas, or the engineer aspect of great canalizations. Sometimes they seem to be uneven rock surfaces, sometimes dunes… Breakwater of the port of Barcelona This scope of the project shows, on one hand, the breakwater and the intervention of the fishermen on its rocks. On the other hand they show –like the salt pans and the quarries- the results of the action of the natural powers (here wind and sea) and the pass of time. It explores the concepts of rate and limit. The rate, with the different compositions and resistances that are generated in the breakwater: the cement blocks, massive and heavy, lazy at random and with chaotic rate, in front of the fragile and ephemeral constructions of the fishermen, with its steps or lick of seriado rate. The limits of the sea and the Earth… It shows the amorphous liquid in movement contrasting with the forms of pure and static edges. What is natural against constructions of the man. In this border land the swollen waves disfigure cubs of cement and in a surge they take apart the fragile constructions. This cyclical fight between the man and the nature every year is renewed with new constructions that disappear every autumn in a lost battle from the beginning. These ephemeral constructions are like unfinished ways, passages to the emptiness, privileged viewpoints of the horizon, an effort to extend the Earth as much as the fantasies. They have the enchantment and the poetic of the popular constructions, the human scale of the small intervention, the do-it-yourself work. These constructions also show us anthropological, cultural and technological aspects of the society that has constructed them. The photographies The images of this project are an exploration of these spaces that go from a general vision to the detail one, like a zoom lens does. The perception of the scale is lost, and -as an initiatory trip- approaches to us the immensity of the details and other new worlds, new dimensions. They are not purely descriptive images of these spaces, they are not “neutral” images, they tolerate a previous approach and a reading. They are full of references and tributes to our visual culture: a landscape remembering a picture of Friedrich… or a metaphysical painting… or a photogram of an expresionist film. In the detail we recognize Klee, Mondrian, constructivist constructions or the art povera, a sample of informalism, a Japanese stamp, etc. The ideal exhibition Given the characteristics of the project, the ideal exhibition would be a traveller one. Travelling on the three scopes that contemplates: Menorca, Malta and Barcelona. At this moment the Foundation Sa Nostra (Cultural Foundation of the Savings Bank of the Balearic Islands) has programmed the exhibition in Ciutadella (August-September) and Mahó (September-October) in the Menorca Island. After Menorca it will be exposed in Ibiza and Majorca. Thechnical credits The technique of capture of the images of this work is the digital photography in B/N with chamber of average Mamiya format 645AF D and digital endorsement Professional Kodak DCR. The support for the exhibition is impression ink jet in HP Z3100 on paper photographic premium of instantaneous drying satin HP of 260 gr. Format squared for all the images. The predicted sizes are: - 106x106 cm. for the great images - 50x50 cm. for the small ones The photographies will be framed and with meth-acrylate, the sizes are orientative. The photographs shown in this dossier are indicative and they are not definitive. This project is still in working process. Curriculum Vitae Guillem Vidal Picó 02/07/1955 - Barcelona - Spain Enric Granados 135, 4rt, 2a - 08008 Barcelona - Spain Tel. (34) 932170298 • movable telephone (34) 658941525 • guillem@estudigv.com Studies Studies of 1º, 2º and 3º of Economic Sciences, Central University of Barcelona (1974-1977) - Course of Artistic Drawing in Arts and Offices (Llotja, 1979-1980) - Course of Artistic Engraving in Arts and Offices (Llotja, 1979-1980) - Graduated in Graphic Design by the school Eina, Barcelona. (1980-1983) Within the specialty of Graphical Design I attended the photography subject during 2 years - photographic Factory “the black and white treatment in of digital file” V Biennial of photography Xavier Miserachs (2008) Professional activity From 1983 work as designer and in 1985 I create my own study. Some of my professional works have been awarded and published, also they have participated in different samples. Artistic activity - Selection “Contest of Photography Purificación García 2007”, Madrid, Spain - Selection “Art Sea 2007, 2ª Biennial of the Mediterrània”, Barcelona, Spain - Selection “Slideluck Potshow bcn II”, Barcelona (2008), Spain - Selection edition 2009 “International Festival of l'Image Environnementale”, Paris and Arles (Rreencontres photographiques Arles 09) (in course), France - Preselection “Boutographies reencontres photographiques of Montpellier” (in course), France - Traveling Individual Exhibition in the rooms of the Fundació Sa Nostra: Ciutadella, Mahó, Eivissa and Palma (inauguration in 08-2009), Spain CATALÂ Descripció del projecte El projecte pretén, a través del llenguatge fotogràfic, reflectir la relació entre l’home i la natura a través de les modificacions que l’home fa en el medi. Modificacions que realitza per a satisfer les seves necessitats: obtenció de matèries primeres, dotar d’ús un espai, fer-lo accessible, etc. També mostrar com la natura, amb la complicitat del pas del temps, desdibuixa aquestes accions. El projecte planteja aquestes qüestions en tres espais geogràfics diferents i amb funcionalitats diverses: pedreres a Menorca, salines a Malta i l’escullera del port de Barcelona. Espais diferents pero amb característiques comunes: l’aridesa de la terra i la omnipresència de la pedra, els resultats del treball de l’home per treure’n profit excavant-la o amuntegant-la (com s’assemblen els marges i les cases…), el mateix mar i vent (mestral, tramuntana, xaloc… son noms compartits ). Malgrat son espais allunyats formen part d’un espai cultural comú, son tres manifestacions de la Mediterrània. El projecte explora l’espai resultant de l’acció de l’home en aquests tres àmbits. El treball de l’home en el medi, sense cap altre intenció que la funcional, ha anat creant una nova realitat. Una realitat màgica, un paisatge poètic, espais per deixar volar la imaginació. Els tres àmbits Pedreres a Menorca En aquestes fotografies es mostren pedreres excavades amb mètodes tradicionals i d’altres mecanitzades. La tècnica tradicional genera unes textures que recorden als gravats i uns volums orgànics i atzarosos. Al contrari, la mecanització de l’extracció crea uns espais regulars de volums geomètrics i unes textures d’incisions de ritme pautat. Sobre aquesta base, segons la qualitat de la pedra, s’ha creat una nova textura afegida pel temps. El treball de l’home a les pedreres es caracteritza per accions puntuals, sense programació o projecte, seguint la qualitat de la pedra o la urgència de la necessitat. Així, els nous espais resultants de l’acció de l’home ens sorprenen per la seva aleatorietat i caprici: escales que acaben en el buit, racons que ens remeten al sexe, un mur que ens recorda la nostra història recent, unes textures per projectar els nostres paisatges mentals, un relleu que es transforma en personatge… Salines a Malta Aquesta part del projecte mostra les antigues salines a Malta cavades a la roca arran de mar i el seu entorn. Conformen un paisatge molt característic a Malta i Gozo. Hi ha salines petites i grans, amb formes orgàniques o rectangulars, en ús o abandonades. Les envolta un entorn modificat segons les necessitats d’accés o d’ús, amb construccions cavades a la roca. Amb la presència omnipresent de l’erosió de l’aigua i el vent. Ara formen retícules que semblen protozous vistos al microscopi, o bé reixes seriades. Ara tenen la presència d’unes termes romanes, o l’aspecte ingenieril d’unes grans canalitzacions. Ara són recipients alquímics que converteixen l’aigua en sal vorejats de superfícies ondulades de roca, o són dunes? Ara són escultures que semblen personatges escapats d’una exposició d’Henry Moore tombats pacientment al sol… Escullera del port de Barcelona Aquest àmbit del projecte mostra, per una part, l’escullera i les intervencions dels pescadors. Per l’altre, els resultats de l’acció del mar i el pas del temps. Explora els conceptes de ritme i límít. El ritme, amb les diferents composicions i contrastos que es generen a l’escullera. Els blocs de ciment, massissos i pesats, deixats a l’atzar i amb ritme caòtic, en front de les construccions fràgils i efímeres dels pescadors, amb els seus esglaons o lames de ritme seriat. Els límits del mar i la terra. El líquid amorf en moviment i contrastant amb les formes d’arestes pures i estàtiques. Del que es natural vers el que és construït per l’home. En aquest terreny fronterer les onades desfiguren els cubs de ciment i en un cop de mar desballesten les fràgils construccions. Aquesta lluita cíclica entre l’home i la natura cada any es renova amb noves construccions pintades de blanc que desapareixen cada tardor en una batalla des de l’inici perduda. Aquestes construccions efímeres són com camins inacabats, passatges al buit, com rampes per deixar volar la imaginació o capbussar-se en el mar buscant una nova riba. Són miradors privilegiats de l’horitzó, un esforç per allargar la terra tan com les fantasies. Tenen l’encant i la poètica del que és humil, de les construccions populars, l’escala humana de la petita intervenció, del bricolatge. Aquestes construccions també ens mostren aspectes antropològics, culturals i tecnològics de la societat que les ha construït. Les fotografies Les imatges que conformen aquest projecte son una exploració d’aquests espais que van des de una visió general a la visió de detall, com un zoom en el que es perd la percepció de l’escala, com un viatge iniciatic que ens apropa a la immensitat dels detalls, a nous mons, noves dimensions. No són imatges purament descriptives d’aquests espais, no són imatges “neutres”, comporten una aproximació prèvia i una lectura. Estan plenes de referents, al·lussions i homenatges a la nostra cultura visual: un paisatge ens recorda un quadre de Friedrich, una pintura metafísica, un fotograma d’una pel·licula expressionista. En un detall reconeixem un “klee”, un “mondrian”, una construcció “constructivista” o “l’art povera”, una mostra “d’informalisme”, una estampa japonesa, etc. L’exposició En el muntatge de l’exposició les tres temàtiques seran clarament diferenciades per la seva distribució en l’espai expositiu. A l’inici de cada tema es preveu algun tipus de retolació que la distingeixi clarament i una petita informació del que es cada localització i el seu ús, història, etc. Les fotografies de cada àmbit s’agrupen en sèries i l’organització d’elles està prevista seguint un ordre de visionat que va dels plànols generals als de detall. Com a part opcional del projecte es planteja una projecció de fotografies, unes de l’exposició i d’altres fetes expressament per aquest fi. La projecció té la funció de contextualitzar el treball fotogràfic i de reforçar algun dels aspectes que es mostren. Per exemple: una seqüència que simula el moviment, plans que es fonen successivament i mostren les similituds estructurals, diferències de textura o de ritme, imatges que mostren l’efecte zoom, etc. Si l’espai expositiu no permet un apartat segregat per a la projecció es pot substituir per una o varies pantalles de plasma.